Primer Aniversari d'Elixir i de Religió Nocturna

No fa gaire penjava un article sobre el quart aniversari del que podríem considerar primer treball musical seriós de Pere Vilanova. Com ja sabeu, When the Shadows left the Heart té una segona part anomenada Inside, això fa que sigui, fet i fet, un treball unitari.

En la mateixa línia van els dos àlbums Elixir i Religió Nocturna (2009, BCN) amb una diferència notable de temàtiques entre les dues, això sí. Les dues obres van ser publicades alhora com si es tractés d'un disc unitari però amb dues parts titulades diferentment. Per entendre una mica aquestes dos treballs cal que fem una breu introducció al context.

Finals del 2008 ha estat un any molt intens per Vilanova, ha publicat "Titans" que serà nominat a disc català de l'any i el tema que dóna nom al disc quedarà com a cinquena millor cançó catalana de l'any. Això passava al setembre i al cap d'un parell de mesos, Vilanova grava el seu segon disc anomenat "All the heavy days are over", una autèntica obra d'art per als seus seguidors amb poemes de Foix, de Shakespeare, de Rimbaud, de Donne, de Dickinson, d'Espriu i temes amb lletres pròpies, alguns d'ells pertanyents a When the Shadows left the Heart i a Inside.

Després d'haver publicat aquests dos discassos, la revista enderrock publica una crítica desfavorable del disc Titans, malgrat haver estat nominat a millor disc català de l'any i d'haver comptat amb el suport de diaris com El Periódico. La crítica diu que és un debut massa "afectat" per a algú tan jove. Sembla ser que això hauria pogut desmotivar Vilanova que l'únic que es dedica a fer des de llavors és a tocar a l'Astrolabi de tant en tant i passa molt temps composant noves peces i escrivint. En aquesta època ja no sembla estar interessat per la música i no para d'escriure, uns mesos més tard acabarà Les Arrels Impossibles (Ploion, 2009), un llibre meravellós del qual ja parlarem.

Malgrat tot i sorprenent a tothom, a principis de maig de fa un any publica dos àlbums d'onze cançons cada un. Què podem trobar en aquests àlbums? Primer de tot cal que n'analitzem el material. La totalitat de les cançons van ser composades mentre durava la gravació de Titans (o sigui durant tot el 2008) o bé just després d'haver publicat Titans. El cert és que els temes que apareixen a Elixir com ara "This is you" ja eren força coneguts pels seus seguidors.


ELIXIR

Es tracta d'una obra en 11 cançons on es parla, a grans trets, de l'amor, el desamor, i la posició política de pensament dins la societat. La cançó Ments Buides fa referència a les vagues d'estudiants durant l'ocupació anti-democràtica per part de les assemblees estudiantils de les facultats impedint així a la gran majoria de seguir classes. Les cançons The Night i This is You van ser escrites pel seu amic Guillem Casas.


RELIGIÓ NOCTURNA

11 cançons més. És, de moment, l'obra més filosòfica de Pere Vilanova. Ja des del principi amb el tema Religió Nocturna es fa una crítica de la religió i de l'hipocresia. En la cançó Religió Nocturna un vagabund "lleig i malalt" entra a l'església on té revelacions i il·luminacions i d'on el fan fora per anar massa begut, però "Només els humans tenen un fons tan fred, preguen i s'excusen amb les relgions nocturnes". Per altra banda el tema Rêven és un tema en contra de l'anorèxia. Temes com A Roma (amb tu), Desamor o Distància són més lírics i amorosos, per altra banda les peces Fes-ho per mi, Déus, Himne, Els arquitectes de Babel i S'acaba són autèntiques immersions dins l'ànima i la recerca de la identitat. Només el temps, és un tema on es juga amb les paraules i d'on es poden extreure frases molt bones com "Tu aniràs pel teu camí de roses, no m'importaran les teves fatalitats, estic arribant al final, només el temps pot parlar per nosaltres". La majoria de temes de Religió Nocturna van ser escrits després que la premsa especialitzada de l'enderrock critiqués el disc Titans.

Per altra banda el tema Els Arquitectes de Babel és un atac directe als periodistes musicals "Mai seré transparent en la totalitat de les mentides (...) tot està ple de divinitats erigides amb muntacàrregues cap al cel i els crítics són com els arquitectes de Babel". La metàfora és òbvia, els arquitectes de Babel van ser uns ambiciosos i orgullosos creient que podien construir una torre d'aquelles dimensions. Personalment, a mi m'agrada molt el tema Déus en el qual parla dels altres cantautors i de com en l'art tothom trepitja tothom.

Un parell de bones peces que són les darreres que ha publicat Vilanova que, després d'haver acabat els àlbums va publicar Les Arrels Impossibles al Nadal de 2009, ja instal·lat a Bèlgica on, de moment, encara resideix.